Formació d'IA agèntica per a l'equip de Condis: de xatejar a coworkejar

Vam començar la sessió amb l'equip tècnic de Condis amb una pregunta: «quants heu copiat alguna cosa d'un xat d'IA i ho heu enganxat en un altre lloc aquesta setmana?». Es van aixecar totes les mans. Aquest gest, copiar i enganxar, és justament el que veníem a treure del mig.

Estava plantejada per a 90 minuts i va acabar durant tres hores. I era justament el que buscava: tan bon punt baixes al terreny pràctic (obrir un CLAUDE.md real i llegir-lo junts, ensenyar guies de debò, fer una prova en directe), deixa de ser una xerrada sobre IA i cadascú comença a veure la seva pròpia feina a dins.

Xatejar no és el mateix que coworkejar

En un xat, el context és el que enganxes a la finestra. Corregeixes a mà, tanques la pestanya i la correcció es perd. La setmana següent la tornes a fer.

Treballant amb agents, amb Claude Code i Cowork, el context és el repositori sencer: els fitxers, les guies, l'històric i les convencions. La memòria del projecte es carrega sola a cada sessió. I l'agent executa, veu l'error i l'arregla, en comptes de tornar-te un text que has de revisar a ull.

D'aquí surten tres peces

Tot el marc se sosté sobre tres peces que convé no barrejar.

• CLAUDE.md: la memòria del projecte. Es llegeix sola a cada sessió, sense que ningú ho demani. És un índex i un contracte, no una enciclopèdia; quan passa d'unes 500 línies comença a diluir l'atenció de l'agent i cal aprimar-lo.
• Les guies: el coneixement de cada tasca. Escrites com a especificació i no com a prosa: obligatori, prohibit, ruta exacta d'entrada i de sortida, checklist.
• Les eines: les mans de l'agent. Connectors, skills i scripts per executar, no només per redactar.

Una guia s'assembla més a un contracte d'API que a un manual

La diferència entre una guia que funciona i un apunt que no serveix rau en com s'escriu.

• Regles binàries, no consells. No pas «intenta que les frases siguin curtes», sinó «14 paraules per frase com a màxim; si se'n passa, rebutja la peça».
• Taules de substitució, no explicacions. La nostra guia de correcció té centenars de files del tipus «gap s'escriu brecha, upside s'escriu potencial alcista». L'agent no interpreta, substitueix.
• Rutes exactes, no «per allà». El fitxer, la línia aproximada, l'identificador. L'agent no busca a cegues: va directe al lloc.

I una regla que repetim molt: la guia no és un document de bones intencions. És on queda escrit el que ja has après mesurant.

El bucle que cal interioritzar

Tot es redueix a quatre passos, i el tercer és el que marca la diferència:

1. Fas la tasca amb l'agent, amb el context que ja té.
2. Surt regular i ho corregeixes a mà. Aquí és on es queda gairebé tothom.
3. Escrius aquesta correcció a la guia. Aquesta és la feina de debò, l'única que s'acumula.
4. La pròxima vegada surt bé a la primera. I la següent. I la següent.

La diferència amb el xat és que aquí l'arranjament es queda. Cada correcció que fas a mà i no escrius en una guia, la tornaràs a fer la setmana següent.

Un cas real: Stocks Report

Perquè no fos una demo bonica, vam ensenyar el nostre propi projecte: Stocks Report, una plataforma que genera informes d'inversió sobre més de 300 empreses cotitzades amb una sola persona a l'equip. Marketing, vendes, operativa i desenvolupament, tot amb el mateix model; el que canvia és l'entorn que li diu quin d'aquests papers li toca en cada moment.

Allà s'entenen dues decisions que en un xat ni et planteges. La primera, un model diferent per a cada tasca: Opus per a l'anàlisi i les decisions difícils, Sonnet per executar guies ben definides i Haiku per classificar i resumir en volum. La segona, subagents per a la lectura pesada, com explorar un repositori sencer o auditar trenta fitxers, que et tornen només la conclusió i deixen net el context principal. Al final la regla és simple: una guia fluixa obliga Opus a raonar; una guia bona deixa que Sonnet executi.

Els set errors que ja hem comès

Cap no el vam aprendre llegint. Tots ens van costar feina que va acabar a les escombraries:

1. Començar sense control de versions. Git des del primer dia: un agent toca molts fitxers alhora, i sense un diff no saps què ha canviat ni com tornar enrere.
2. Deixar claus i tokens dins del projecte. Van fora, en variables d'entorn: l'agent llegeix tot el que hi ha dins de la carpeta.
3. Validar a ull amb el «fa bona pinta». Verificació amb un script dins del mateix flux; l'agent no es corregeix a si mateix.
4. Acceptar permisos a cop de clic. Millor una llista de permisos revisada i compartida amb l'equip.
5. Tenir l'arrel del projecte plena d'andròmines. Cada fitxer solt li costa context i atenció que necessites per a una altra cosa.
6. Repetir el mateix flux a mà cada setmana. Si ho has escrit tres vegades al xat, ja és una ordre.
7. No mesurar la qualitat del que entrega. Apunta quina guia falla més i quantes correccions et costa cada lliurable: això és el que et diu quina guia has de tocar.

El que fem i ens funciona

Els errors són la meitat de la foto. L'altra meitat són els costums que, al cap de mesos, s'han quedat perquè de debò estalvien feina.

Si les hagués de resumir en una frase: tot el que aprens queda escrit i tot el que s'entrega es verifica. Un CLAUDE.md curt que es recarrega a cada sessió, guies amb rutes d'entrada i de sortida explícites, el codi mort marcat perquè l'agent no el llegeixi, la verificació amb un script en comptes del «em sona bé», i el model triat segons la tasca i no sempre el més car. Res d'això no és teoria: és el que queda quan fa un temps que mesures què falla.

Què vam sembrar amb l'equip de Condis

L'entorn era molt tècnic i la conversa, exigent. Tan bon punt vam obrir un CLAUDE.md real, el vam llegir junts, vam fer una prova en directe i vam ensenyar guies de debò, la sessió va deixar de portar-la jo sol. I és llavors quan s'obre el món: no només el desenvolupament, també l'operativa, la dada i el dia a dia de cada departament comencen a veure-s'hi a dins.

Vam sembrar la visió i el camí per portar-ho al seu equip de persones i al seu stack d'eines. Gràcies a Josep Jarque i a Sergio Murillo per la confiança i el tracte; amb ells un se sent com a casa.

Si sou en aquest punt, amb un equip tècnic i ganes de passar de xatejar a coworkejar, parlem-ne.